Quan la geopolítica ja no és suficient

El discurs a la nació que va realitzar aquest any el president rus, Vladímir Putin, divergia de manera substantiva de l’exposat l’any passat. Si el 2018 la idea d’aquest van ser les capacitats militars de Rússia i el seu paper al món, el 2019 el seu pilar fonamental ha sigut la política interior. Les raons d’aquest canvi de rumb aparent es deuen probablement a dos factors fonamentals. El primer, aquest any no hi ha eleccions presidencials i, per tant, no es fa necessari mobilitzar el vot de l’electorat sobre la recuperació del paper de Rússia com a potència global. El segon, la pèrdua de popularitat del líder rus, passant d’un 80% a un 64% en un any segons dades del centre Levada. Tot i que aquesta taxa d’acceptació per part de la ciutadania ens pugui semblar elevada a la UE, no obstant, la caiguda en gairebé 20 punts és percebuda pel règim com un risc a la seva estabilitat que no està disposat a assumir.

Tot i que la major part de la premsa generalista ha posat èmfasi en la importància que se li ha atorgat a les polítiques socials en el discurs d’aquest any, el cert és que no ha sigut la primera vegada que això ha passat. Ja el 2016, Putin va plantejar la necessitat d’augmentar les inversions, modernitzar el sistema productiu i el sistema empresarial, així com la necessitat que existís una lluita contra la corrupció que fos real. Aquest any, s’ha reprès aquesta qüestió amb l’objectiu de calmar els ànims d’una població cansada de l’escassetat i a la qual el discurs de l’amenaça exterior  exteriori la recuperació de la grandeur russa ja no li resulten suficients.

Alarma

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

En tot cas, el líder rus no ha oblidat oferir algun titular sucós a la premsa estrangera. En tenen prou amb un ràpid cop d’ull a les notícies de la premsa per veure l’alarma generada per la menció al posicionament delsmíssils russos com si això fos una novetat. I, no obstant, aquesta notícia desvia l’atenció del realment preocupant, la precària situació d’una economia russa, molt afectada per la devaluació del ruble, per les sancions i per l’absència de modernització del seu teixit productiu.

Putin, no obstant, és conscient del perill que podria córrerl’estabilitat  amb la població en contra seu i, per això, de manera intel·ligent, ha realitzat un doble discurs. Cap a la seva ciutadania i cap al’opinió pública internacional, tenint molt clar que ni la victòria pírrica obtinguda amb l’assumpte del North Stream 2 a Europa, ni la geopolítica són suficients per mantenir uns nivells de popularitat que no posin en risc l’’status quo’ del país.