És prou coneguda la paràbola de la granota; sí, la de la granota, no el conte del gripau i la princesa que amb el seu llefiscós petó va despertar del seu encanteri un formós príncep...
La història de la granota bullint té un final més tràgic, possiblement també més metafòricament real, que la del gripau del conte...
Si llancem una granota en una olla plena d'aigua bullint, la granota instintivament saltarà de l'aigua per salvar la pell! Però si la llancem en la mateixa olla en aquest cas plena d'aigua freda i la fem bullir lentament, diu la paràbola que la granota quedarà esmaperduda i morirà bullida, doncs quan la temperatura sigui insuportable la granota ja no tindrà forces ni possiblement instint per saltar i salvar-se.
Quelcom semblant ens passa amb l'amor, amb amors que es moren lentament i quasi sense adonar-nos, doncs el desamor ha anat creixent tan lentament com lentament ha anat bullint l'aigua per la granota.
Amors, com aquesta cançó, que ens maten suaument... però maten al cap i a la fi!
I la setmana vinent, més cançons que ens trencaran el cor!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada