Seducció en comú de cara al referèndum

"Ada Colau, en un referèndum, és un vot, el seu. Xavier Domènech té molt impuls com a candidat, però al final, en un referèndum, el ciutadà respon per ell mateix a la pregunta que es planteja". Aquest argument, a falta de comprovar-ne la veracitat, redobla la seva intensitat si es pensa que, ara mateix, l'independentisme no es troba en una campanya estricta pel 'sí', sinó en una per aconseguir una alta participació que legitimi l'1-O. Objectiu: seduir els comuns.

Al quarter general de l'independentisme es creuen números i expectatives de vot. No es pateix per la mobilització de l'independentisme, per més que hagin passat cinc anys. El 9-N, 1,9 milions de persones van votar 'sí'. A aquestes se n'hi han de sumar unes 100.000 que, segons una enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), són independentistes que no van anar a votar per entendre que la consulta participativa no era el referèndum promès. El referèndum que ara sí que es pretén.

ES BUSQUEN TRES MILIONS

Es van comptar, a més, uns 300.000 vots de les altres dues opcions, els oposats a la independència i els seguidors de la tercera via. Així doncs, uns 2,4 milions, donant per bo el vot dels ciutadans d'entre 16 i 18 anys. ¿Com arribar a una participació de tres milions de persones, el primer límit intuïtiu que s'ha traçat entre bastidors?

Tenint en compte la fidelitat del vot independentista, s'assajarà una campanya centrada en els electors de l'espai polític d'esquerra, tractant d'apel·lar a la participació dels comuns, els podemistes i, fins i tot, els socialistes. Això passa per dues grans idees força.

La primera és que el referèndum català és l'ariet amb què enderrocar l'anomenat 'règim del 78'. Explicar als que no tenen vel·leïtats nacionalistes -ni espanyoles ni catalanes- que l'actual Estat espanyol és un desastre de corrupció, portes giratòries i llotges del Bernabéu; amb una justícia sotmesa al poder polític i on, fins i tot, es registren tics autoritaris.

Davant d'això, els 'indepes' proposen crear una espècie d'àrea geogràfica 'Constitució espanyola 'free'' que atendrà les inquietuds d'aquest electorat progressista. Verbigràcia, ja ha transcendit que als primers articles de la llei de transitorietat es fixa la dació en pagament i es protegeixen les pensions. 

No és casual, en aquesta línia, l'afany de Gabriel Rufián en la comissió d'investigació de l'operació Catalunya, ni tampoc que ERC i Podem demanessin, sense èxit, el visionament del documental ‘Las cloacas de Interior’, produït per la multinacional catalana Mediapro, a la mateixa comissió. També es va filar prim en la moció de censura a Mariano Rajoy, en què Joan Tardà es va abraçar a Pablo Iglesias amb més vehemència, per exemple, que la que hi va haven en la de Joan Baldoví (de Compromís). Per cert, hi ha qui creu, al PDECat, que el partit hauria d'haver votat a favor de la moció de censura, si bé considera que l'abstenció també té motius per ser defensada.

L'altre eix central és un vell conegut, provat diverses vegades amb èxit a Catalunya. L'inventor és el socialista José Zaragoza i amb ell el PSC va arribar a cotes estratosfèriques en les eleccions al Congrés del 2008. Es tracta del 'si tu no vas a votar, guanya el PP'. 

'GÜRTEL', AZNAR I RAJOY

En els mesos vinents es repetiran les imatges de la 'trama Gürtel', entre altres desenes de casos de corrupció, amb el reguitzell de ministres de José Maria Aznar davant l'Audiència Nacional. I amb la declaració de Rajoy en persona, al mateix escenari, el 26 de juliol.

Notícies relacionades

Puigdemont defensa el referèndum com "una qüestió d'higiene democràtica"

Pluja d'avisos de la CUP

La 'llei mordassa', els recursos a les lleis catalanes sobre pobresa energètica i la inflexibilitat territorial s'aniran traient com a mostra inequívoca que l'ADN del partit que segueix guanyant amb solvència les eleccions a Espanya és contrari als interessos generals dels catalans, segons els secessionistes.

Aquest discurs ja l'utilitza usualment la CUP i, fins i tot Podem, via Albano-Dante Fachin, ja a l'espai polític dels comuns, encara que, això sí, sense concedir un valor vinculant al referèndum. Però de mobilitzar mobilitza. Que és el que, ara mateix, busca l'independentisme.