Ignacio Bernácer, excap d’Explotacions de l’Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals (EPSAR), ha reconegut aquest dimecres davant el tribunal que es va endur una “gratificació” de 400.000 euros per incrementar les partides de llots a l’empresa pública. També ha explicat que els diners li arribaven en nombroses ocasions “en sobres” al seu despatx.
Bernácer, qui amb aquestes declaracions en què ha confessat els fets ha contribuït a desvetlar l’entramat d’Emarsa, també ha implicat el seu aleshores cap, José Juan Morenilla, i l’expresident d’Emarsa i exvicepresident de la Diputació de València, Enrique Crespo.
Ignacio Bernácer ha comparegut aquest dimecres davant del tribunal que jutja la peça principal del ‘cas Emarsa’. En aquest procediment, s’investiga un suposat desfalc de més de 25 milions d’euros en la gestió de la depuradora de Pinedo. Bernácer ha respost únicament les preguntes formulades per la Fiscalia i pel seu lletrat. A l’inici de la vista, l’exgerent, Esteban Cuesta, ha hagut d’eixir perquè se li practicara un examen forense.
Bernácer: “Era la primera vegada que em feien un oferiment així. A mi em va xocar, però no m’ho vaig plantejar. Em vaig equivocar. Havia d’haver dit que no. Em van donar 400.000 euros”
L’acusat, farmacèutic, ha explicat que el març de 2005, el seu llavors cap, José Juan Morenilla, li va comunicar que havia mantingut una reunió amb la Conselleria –en la qual també va estar Crespo i Cuesta, al costat del llavors conseller–. A més a més, li va indicar que estudiara la possibilitat d’augmentar els costos de finançament d’Emarsa perquè l’empresa “tenia sempre problemes econòmics”. Després d’estudiar-ho, va arribar a la conclusió que podien augmentar tres partides, una d’elles, el pressupost de llots, i passar de pagar sis euros la tona a 30 euros. Com a recompensa, ha exposat que Morenilla li va telefonar al despatx i li va dir que l’havia visitat Cuesta i li havia oferit una “gratificació” per l’increment en el finançament. “Aquests diners que m’anaven a donar procedirien de la partida dels llots”, ha exposat. “Era la primera vegada que em feien un oferiment així”, ha dit. Ha indicat que Morenilla també es va endur diners per aquesta gestió. “A mi em va xocar, però no m’ho vaig plantejar. Em vaig equivocar. Havia d’haver dit que no, però en eixe moment pensava que em podia vindre bé”, ha explicat al tribunal. “Em van donar 400.000 euros”, ha dit, i els diners li arribaven inicialment en sobres que d'”entre 2.000 i 5.000 euros”.
“Esteban Cuesta va proposar usar targetes de crèdit per a obtenir els diners en lloc d’aportar-no-se’ls en sobres. Podíem traure fins a 500 euros al mes. Quan s’acaba el saldo, es reposava i seguíem traient. Açò va ser fins a 2009”
“Cuesta venia a l’entitat, a partir de setembre de 2005, i portava sobres amb diners i ens els lliurava. Primer al despatx de Morenilla i després al meu. Jo li’ls donava al meu cap”, ha relatat. Amb el pas del temps, el seu cap li va tornar a demanar que revisara els plans per a incrementar més el pressupost d’Emarsa, per la qual cosa va supervisar de nou les partides i va proposar que la gestió de la destinació de llots la portara també l’entitat. Així, el preu per tona podia augmentar fins als 42 euros.
“Era 2007. En aquell marc, jo ja estava ficat en els meus assumptes”, ha asseverat. Es va aprovar aquest pla i van seguir els pagaments tant a ell com a Morenilla. També, a partir de llavors, Cuesta els va proposar usar targetes de crèdit per a obtenir els diners en lloc dels sobres. Així, a principis de 2008, es va presentar a l’entitat amb dues targetes “amb els corresponents nombres PIN i a nom de Jorge I. Roca”. Els va comentar que podien anar traient diners dels caixers fins que s’esgotara el saldo. “I açò és el que vaig fer”, ha manifestat.
“Podíem traure fins a 500 euros al mes. Quan s’acaba el saldo, es reposava i seguíem traient diners. Açò va ser fins a 2009”, ha afirmat. Les targetes les van mantenir fins que Morenilla li va comentar que s’anava a liquidar Emarsa per pèrdues, ja que llavors va anar Cuesta a l’empresa a arreplegar-les.
Crespo també rebia “gratificacions”
Bernácer ha explicat que pressuposa, “pels comentaris”, que Crespo també rebia aquestes “gratificacions”. “Crespo va fer obertament algun comentari que se li havia quedat la targeta enganxada en el caixer i també preguntava quan anaven els camions per a cobrar”, ha indicat. Al mateix temps que ha agregat que Cuesta li va comentar alguna vegada que anava a l’Ajuntament de Manises a “donar-li els diners a Crespo”. La germana de Cuesta, ha afegit, es va ocupar també durant un temps d’extraure els diners dels caixers i dur-los a Epsar. “Ens portava el sobre amb els diners i el justificant de les extraccions”, ha afirmat.
A més a més, ha assenyalat que li van proposar obrir un compte a Andorra i, fins i tot, Cuesta li va preguntar si volien comprar lingots d’or.
Adolfo Polo i els llots
Prèviament a Bernácer, ha prestat declaració davant el tribunal l’excap d’àrea mediambiental d’Emarsa, Adolfo Polo, qui ha manifestat que en 2009 va decidir associar-se amb un altre acusat, José Luis Sena, per a crear una empresa perquè tenien por de quedar-se sense treball a l’entitat. Així, van constituir Iris Tractaments, empresa que realitza treballs per a Notec i que després aquesta última facturava a Emarsa.
En aquest punt, se li ha preguntat si era conscient que Notec cobrava a Emarsa 42 euros la tona de llot enfront dels 18 que facturaven les subcontractes, i ha respost que “no, en cap cas”. “Pensava que eren 21 o 22 euros. Jo preguntava a Sena si era tot legal i em deia que sí”, ha asseverat. Malgrat aquest increment de Notec, l’acusat ha assegurat que l’únic treball d’aquesta empresa era fer informes, però no treball de camp.
“No sabia que facturava 42 euros la tona. Ho vaig saber en la instrucció”, ha defensat.
