Ingrid Rubio: "Soc feliç a 'Pulsaciones' perquè per fi em posen fills"

Després del seu pas per 'Cites' (TV-3) l’actriu Ingrid Rubio (Barcelona, 1975) ha tornat al mitjà televisiu amb 'Pulsaciones' (dimarts, 22.40 hores), la sèrie d’Antena 3 sobre la teoria de la memòria del cor, en què interpreta Marian. El seu duel interpretatiu amb Pablo Derqui (Álex), el protagonista de la història, treu moltes espurnes. I la primera trobada amb Emilio Aragón, creador, coguionista i director de la sèrie, li ha deixat una profunda empremta.

¿Com va arribar a 'Pulsaciones'? Va ser Luis San Narciso, el director de càsting, qui em va proposar. Ja vaig fer amb Globomedia 'El corazón del océano' i 'Que se mueran los feos'. M’imagino que Luis va veure en mi uns trets que li podien anar molt bé a Marian.

¿I com veu vostè Marian? Una dona que estima Rodrigo (Juan Diego Botto), el donant mort. Hi ha amor de veritat, amb tot, amb fills també. És una dona que aparentment és la fràgil, però que en realitat és la forta. Això m’ho repetia molt Emilio Aragón (director) quan gravàvem escenes emotives, en què passes per molts estats emocionals. Marian té molta energia i anteposa sempre les necessitats de la seva família a les seves. És una dona lluitadora i lluminosa. Els seus fills no li permeten caure i són d’alguna manera el seu suport.

¿Què té vostè en comú amb ella? Alguna cosa. Crec que Luis em va proposar perquè aparentment soc menuda i fràgil, però en realitat soc una dona forta i dura. En una professió tan meravellosa i alhora tan boja com la nostra has de tenir una dosi d’això. També m’hi assemblo en el fet que soc positiva, que no tiro la tovallola amb facilitat.  

¿Com va afrontar la interpretació d’un personatge que es topa sense saber-ho amb la persona que porta el cor de la seva parella? Marian se n’adona des del principi que Álex (Pablo Derqui) és una persona familiar. Hi ha vegades que coneixes algú i de seguida t’hi sents a gust. Álex l’ajuda i tots dos se senten atrets d’una manera bastant incontrolable. Això està present durant tota la sèrie.

¿Coneixia la teoria de la memòria del cor? No. Quan la vaig conèixer no vaig pensar res perquè això és una ficció. Crec que és original com a ficció. 

En qui sí que deu creure és en Emilio Aragón, ¿oi? Totalment. Només que Emilio vulgui comptar amb tu per formar part d’aquest projecte és un afalac i un orgull. És un director que sap perfectament què vol en tot moment, però és la suavitat. Et dona la mà i et porta.

¿Havia coincidit amb Juan Diego Botto? Havíem treballat a 'En brazos de la mujer madura'. 'Pulsaciones' ha suposat el retrobament amb molts companys. Juan i jo ens estimem molt i sempre estàvem dient que a veure quan tornaríem a coincidir.

¿Per què creu que ara proliferen a televisió les sèries de suspens i els 'thrillers'? Crec que són modes. Ara els ha donat per això. Sembla que l’audiència funciona millor amb aquest gènere, però demà pot funcionar amb una altra cosa. No hi ha cap fórmula màgica, encara que tant de bo que n’hi hagués una. 

Notícies relacionades

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

Elna tremola davant l’arribada d’‘indepes’ amb autocar

¿Vostè també es queixa que a partir dels 40 a les dones se’ls ofereixen pocs papers en cine i televisió? És cert que hi ha una edat en què les actrius ho passem malament perquè o som massa joves o som massa velles. Almenys, a mi ja em posen fills. Jo tinc una cara que em permet fer de més jove, però aquesta és la primera vegada que faig de mare amb dues criatures. I jo soc feliç perquè la noia de la pel·li joveneta ja no sortirà.

¿Quines sèries li han agradat més últimament com a espectadora? M'he vist 'Masters of sex' i també 'The affair', que em sembla la sèrie amb majúscules. A més, té elements comuns amb 'Pulsaciones', encara que el personatge protagonista és molt més fosc. Em va semblar meravellosa. També m'agrada 'Vis a vis'. M'encanta veure sèries nostres.