El Pentàgon presenta els seus plans per destruir l'Estat Islàmic

El Pentàgon va enviar ahir a la Casa Blanca un informe amb diverses opcions per redoblar la lluita contra l’Estat Islàmic (EI) i acostar-se a l’objectiu formulat per Donald Trump, que ha promès «esborrar de la Terra» el grup terrorista. L’informe arriba un mes després que el sol·licités el president i, encara que el seu contingut no s’ha fet públic, podria donar peu a una modificació en l’estratègia seguida pels Estats Units al Pròxim Orient des que els seus avions van començar a bombardejar els gihadistes a l’Iraq l’agost del 2014. En els últims mesos, el territori que controlen a Síria i l’Iraq s’ha reduït sensiblement, de manera que és previsible que Trump es trobi amb la resistència del Pentàgon si aspira a un canvi radical d’estratègia.

    

Amb prou feines han transcendit detalls del menú d’opcions presentades, però, segons la revista 'Time', part de l’esforç podria centrar-se a reforçar els elements no militars de la campanya, com les mesures per assecar el finançament de l’EI, contrarestar la seva propaganda o dificultar el reclutament de militants. El pla dels militars no només se centra en l’Estat Islàmic, sinó també en altres organitzacions radicals que controlen bosses de territori a la regió. «Aquest és un pla politicomilitar», va dir dijous passat el cap de l’Estat Major, Joseph Dunford. «No és un pla militar».

En els últims mesos, Trump s’ha referit en termes bombàstics a una missió que se’ls va escapar als seus dos predecessors immediats. Ha dit que vol «obliterar» els gihadistes, però també que els Estats Units haurien d’apropiar-se del petroli de l’Iraq o matar les famílies dels terroristes. Però és discutible que els seus militars s’embarquin en plans semblants. El nou secretari de Defensa, James Mattis, ha suggerit que es mantindran els pilars de l’estratègia de Barack Obama. O el que és el mateix, bombardejar des de l’aire, i al mateix temps recolzar amb assessors militars i armes els aliats dels Estats Units a la regió, l’Exèrcit iraquià i les milícies kurdes a Síria i l’Iraq. «Només els diré que el camí contra el Daesh passa per treballar amb els nostres aliats», va dir recentment.

    Però també s’estudien alguns canvis d’estratègia. Un passaria per enviar tropes a Síria, on ja operen uns 500 membres de les forces especials, per combatre amb els kurds. Aquesta opció corre el risc d’alienar Turquia, més preocupada per impedir un eventual Estat kurd que per acabar amb l’EI. Una altra possibilitat consistiria a donar armes de més entitat als kurds de l’YPG, com carros de combat i llançamíssils, una opció que Obama va descartar.

Notícies relacionades

Trump demana més despesa militar per "tornar a guanyar guerres"

Bush critica Trump per la seva croada contra els immigrants i la premsa

    

També es parla d’augmentar els assessors militars a l’Iraq, un contingent al qual Obama va posar sostre (una mica més de 5.200), o anunciar un compromís a llarg termini per ajudar a estabilitzar l’Iraq una vegada s’expulsi l’EI. Segons va explicar recentment Dunford, és un pla que s’ha plantejat al si de l’OTAN.