Facebook es prepara per ser un banc

La gran xarxa social es prepara per ser un banc global. L'ambició de Mark Zuckerberg persegueix un objectiu en què abans han fracassat tots els bancs que ho han intentat: crear un gran operador que mogui diners de manera molt senzilla i ràpida a través de l'ordinador i del mòbil en una comunitat mundial que ara mateix suma 1.660 milions de persones i segueix creixent. El servei de pagament 'on line' ja està operatiu als Estats Units a través de l'aplicació Facebook Messenger, que, amb 1.000 milions d'usuaris actius, permet enviar o rebre diners pel servei de missatgeria utilitzant una targeta de dèbit Visa o MasterCard emesa per un banc nord-americà.

La xarxa social va fitxar el 2014 David Marcus, president de la divisió PayPal d'eBay, per dirigir l'expansió dels seus productes de missatgeria cap a serveis financers. En els seus tres anys a PayPal, Marcus havia ajudat a convertir el servei de pagaments en un negoci que va processar 180.000 milions de dòlars en transaccions el 2013 i va representar el 41% dels ingressos d'eBay.

Fa dos anys, als fòrums financers de la City de Londres ja es va començar a parlar del desembarcament de Facebook en el mercat europeu. Però no va ser fins al 24 d'octubre que el Banc Central d'Irlanda va atorgar a Facebook Payments International Limited -companyia fundada el 2011- la llicència per operar com a entitat de diners electrònics. Amb aquesta llicència, l'empresa aconsegueix un passaport comunitari que li permet operar a tota la zona euro com a entitat de diners electrònics supervisada per les autoritats irlandeses. Els bancs centrals de cada país només han d'anotar Facebook al registre d'entitats, un mer tràmit que el Banc d'Espanya va formalitzar el 30 de desembre i amb què va donar llum verda a l'operativa de l'empresa al país, on compta amb 22 milions d'usuaris mensuals actius.

Una entitat de diners electrònics permet fer qualsevol tipus de pagament 'on line', com explica el fundador de la 'fintech' Kantox, Philippe Gelis. Es poden fer transferències locals i internacionals, pagaments amb targeta de dèbit, enviament de remeses internacionals o captació de dipòsits d'usuaris que es poden quedar dipositats al seu compte, com fa, per exemple, PayPal.

El que no permet aquesta llicència és captar dipòsits de clientela que després es prestin en forma de crèdit, expliquen fonts del Banc d'Espanya. Aquesta és una activitat per a la qual es necessita una fitxa bancària perquè genera riscos per al client, que pot veure perillar els seus dipòsits si es presten a persones que no els tornen. De fet, l'activitat bancària està regulada a Europa pel Banc Central Europeu (BCE), que exigeix als bancs guardar una quantitat de diners per cada euro que presten per limitar els riscos de solvència.

Malgrat que inicialment les activitats de Facebook es limitaran al pagament electrònic, el camp d'acció és enorme. L'empresa està planejant en el més estricte secret el seu desembarcament a tot Europa i podria no limitar-se a operativa a través de Messenger, sinó a través de WhatsApp, que és una empresa també de la seva propietat. “Facebook vol ser el gran operador de pagaments globals, no es complicarà amb fronteres. Hi ha una gran ambició darrere d'aquest projecte”, explica Philippe Gelis.

"La llicència ens permet desenvolupar productes com donacions caritatives a Facebook o pagaments persona a persona a Europa, com ja fem als Estats Units", han indicat fonts de la companyia. Els pagaments queden limitats a particulars, queden fora de les empreses.

Facebook no fa cap càrrec per enviar o rebre diners per Messenger, és un servei gratuït per a l'usuari, però no per a Visa o Mastercard, que paguen una comissió. L'usuari no paga el servei amb diners, però sí que li obre una mica més la porta a la seva privacitat a l'oferir a Facebook tot el seu historial financer. Facebook no només sabrà les preferències dels usuaris gràcies al que llegeixen i comparteixen, sinó que a més tindrà una informació estratègica sobre la seva butxaca.

Els que hi tenen més a perdre amb el desembarcament de Facebook en el món dels pagaments electrònics són els bancs. El públic objectiu de Zuckerberg són els joves, que, segons indiquen els estudis, consideren una experiència pitjor anar al banc que al dentista. “Per a pagaments entre joves i amics, ¿qui voldrà anar a un banc?”, es pregunta el fundador de Kantox, que assegura que els mil·lennistes tampoc tenen la mateixa percepció sobre la privacitat que les generacions anteriors.

Des del sector bancari destaquen que Facebook és un competidor nou que pot prendre a la banca una part del negoci, tot i que encara està lluny d'ocupar tots els espais en què opera un banc. Aquestes fonts expliquen que Messenger necessita que els dos particulars tinguin comptes bancaris vinculats a targetes de crèdit. No obstant, el sector financer és conscient que aquestes "capes" que se sobreposen entre el client i el banc cada vegada són més grans.

Notícies relacionades

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Victoria Beckham dissenya amb Mango

Per això, els bancs estan treballant en la línia d'oferir els seus serveis a través de plataformes existents. És a dir, recórrer el camí a la inversa, ser els bancs els que ofereixin la seva operativa a Facebook, Google o WhatsApp. El que és clar és que, sigui quina sigui la fórmula, les xarxes socials i els mitjans electrònics tindran el domini de les transaccions financeres. Un pastís que mou centenars de milers de milions cada dia.

MITJANS EXISTENTS

La banca espanyola va llançar l'any passat Bizum, un servei de pagament electrònic per fer front a la competència del pagament per mòbil a què s'enfronten des de diversos fronts, des de fabricants de mòbils (Samsung Pay o Apple Pay), operadors (Vodafone Wallet) o els gegants d'internet (Android Pay i Google Pay). Les estratègies actuals en el sector dels pagaments electrònics es mouen en diversos fronts. Facebook aspira a liderar els pagaments entre particulars a través de Messenger, mentre que Samsung Pay o Apple Pay busquen liderar els pagaments al comerç i els bancs tracten de crear les seves pròpies marques i mitjans per no quedar-se en mans dels gegants tecnològics.