Lorenzo reconeix que està ficat en un pou

Al final, és clar, va sorgir la pregunta: “Vostè està a 24 punts de Valentino Rossi (2n) a falta de només 50 punts i Maverick Viñales ve llançat al darrere, està a només 11 punts de vostè, ¿té por de quedar quart en aquest Mundial? ¿Li sabria greu?” “Sí, em sabria molt greu acabar quart en aquest campionat, per una combinació d'errors meus, carències de la moto i pels pneumàtics. Em sabria greu perquè seria fer un pas enrere, gairebé fins al meu primer any a MotoGP, quan vaig acabar quart. Des d'aquell any, i a excepció del 2014, que vaig ser tercer, sempre he acabat entre els dos primers: 1r tres vegades (2010, 2012 i 2015) i segon tres vegades més (2009, 2011 i 2013)”.

ELS ERRORS DE LORENZO

Jorge Lorenzo (Yamaha), sens dubte un dels millors pilots i campions de la història, està fent una de les seves pitjors temporades, malgrat haver guanyat tres grans premis: Qatar, França i Itàlia. Però el seu Mundial està, no només esquitxat de desastres (zero a l'Argentina, Catalunya, la República Txeca i el Japó), sinó d'actuacions incomprensibles, com la seva 10a plaça a Holanda, 15a a Alemanya i 8a posició a Anglaterra. És cert, a Montmeló, el va fer caure un impetuós i boig Andrea Iannone, però la resta de grans premis han sigut tan preocupants, que a Ducati comencen a sentir un cert pessigolleig de cara a l'any que ve, quan necessiten el millor dels Lorenzo, en sec i en aigua, en tota mena de condicions, per intentar, ara sí, l'assalt al títol mundial de MotoGP.

El problema és que Lorenzo, guanyador de 64 grans premis, posseïdor de cinc títols mundials (tres de la categoria ‘reina’), 64 ‘poles positions’ i conquistador de 143 podis en 248 carreres, fa la sensació d'estar ficat en un autèntic forat, en una crisi tan profunda que no sembla tenir fi. Les declaracions de l'as mallorquí diumenge al vespre a Phillip Island (Austràlia), després de la seva discretíssima sisena plaça, a 20 segons de Cal Crutchlow, fan sospitar que Lorenzo està molt desconcertat. Uns creuen que ja té el cap a Ducati; altres, que la seva falta de competitivitat en aigua el té molt preocupat; n'hi ha que pensen que ja s'ha desconnectat de Yamaha i molts accepten que, en efecte, el desenvolupament dels nous pneumàtics Michelin ha anat en contra seu.

MICHELIN CANVIA D'IDEA

El que és evident i ha pogut comprovar EL PERIÓDICO de fonts pròximes al pentacampió mallorquí, és que a la pretemporada i després de la primera carrera que va guanyar a Qatar, Lorenzo va expressar als seus col·laboradors més íntims que “amb aquests pneumàtics Michelin, amb què em sento més segur, còmode i veloç que, fins i tot, els Bridgestone, puc guanyar el Mundial abans que s'acabi”. Però va esclatar el pneumàtic posterior del francès Loris Baz a la pretemporada (Malàisia), es va descompondre, revolt a revolt, la roda del darrere del britànic Scott Redding al GP de l'Argentina i Michelin es va espantar tant, tant, que va canviar aquesta goma i la va fer més dura. I Lorenzo va començar a patir.

Notícies relacionades

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

Marc Márquez abandona Honda entre llàgrimes, després d’11 anys i 6 tìtulos junts

A partir d'aquell moment, segons va explicar Lorenzo, la seva moto es va convertir en una màquina impossible de pilotar quan fa fred i/o la roda és dura. “El meu pilotatge és molt net, molt fi, molt pel lloc, molt suau, molt tècnic, molt de tacte, dolç, i depenc de l'adherència. Als circuits on fa fred i no tinc més remei que utilitzar la goma més dura, no hi ha manera que vagi bé”, va començar explicant Lorenzo, per arrodonir l'argument amb una tesi que fa témer el pitjor: “En aquesta situació, que ha sigut molt comuna aquest any, es multipliquen les carències de la nostra Yamaha, una moto que no ha evolucionat ni progressat en la mesura que ho han fet, al llarg del campionat, l'Honda i la Suzuki. En resum: de la mateixa manera que els pilots agressius i grans frenadors com Márquez, Rossi o el mateix Pol Espargaró no es poden convertir en pilots fins, jo tampoc puc, de sobte, convertir-me en un pilot de grans frenades per poder escalfar les meves rodes”.

MALES SENSACIONS, POR

Lorenzo va explicar que quan no té adherència, la roda del darrere patina moltíssim, al patinar (el conegut ‘spinning’ de què sempre parlen), l'electrònica de la Yamaha “treballa contra corrent”, la moto “es mou moltíssim” i, quan vol extremar les frenades, quan pretén ser més agressiu, “la moto intenta descavalcar-me a cada revolt”. És més, Lorenzo va reconèixer que diumenge, a Phillip Island, cada vegada que es ficava en un revolt pensava, gairebé, gairebé, en l'infern. “Quan entrava a la corba, només pensava a sortir-ne com pogués. Era entrar i només pensar a sobreviure als meus problemes i, sobretot, no caure. Era la pitjor sensacions que he tingut mai, i més per a un pilot que pretén guanyar”.