Així es desmunta un mamut

El museu dedicat a l'edat de gel tanca després de set anys d'activitat amb els comptes en vermell i una bona oferta a Itàlia

icoy36027773 museo museu mamut161024173206

icoy36027773 museo museu mamut161024173206 / FERRAN NADEU

2
Es llegeix en minuts
MAURICIO BERNAL / BARCELONA

Instruccions per desmantellar un museu: agafeu el rinoceront llanut i arrenqueu-li el cap d’arrel, carregueu a pes el tigre dents de sabre, aixequeu damunt les espatlles la reproducció d’un mamut acabat de néixer. Sobretot: feu aquestes coses com si fossin un fet habitual, com si en les obligacions quotidianes de tothom arrencar d’arrel el cap de fusta d’un rinoceront llanut tingués categoria de normal, entre, per exemple, anar al lavabo i anar al banc. Recolliu les peces petites, etiqueteu-les i guardeu-les a la corresponent caixa, vetlleu pels pèls que van plovent pel camí. Transporteu-ho tot fins a un magatzem. Netegeu la pols. Aspireu. Escombreu. Elimineu les empremtes de tanta criatura estranya.

El Museu del Mamut tanca, ergo els petits amants de l’edat de gel hauran d’observar una temporada de dol. Ho van anunciar els seus propietaris a l’estiu i ho han portat a terme. Escassegen els diners i les ajudes i han hagut de buscar una alternativa, i l’han trobat a Itàlia, a Tívoli. «Una espècie de monestir antic que ens cedeixen durant uns anys», diu Julia Slesareva, la directora. La mudança va començar ahir i durarà una setmana, i deixarà a la retina dels afortunats imatges normalment difícils de captar per l’ull humà. Com un bou mesquer en braços de dos forçuts. Aquestes coses no es veuen cada dia.

El Museu del Mamut ha estat set anys obert al número 1 del carrer de Montcada, al radi d’influència del Picasso –travessant Princesa– al cor turístic de Barcelona. Centenars o milers de turistes circulen per allà diàriament i d’aquest moviment se n’ha beneficiat la col·lecció prehistòrica, els visitants de la qual han arribat a la cota de 20.000 a l’any. Però no n’hi ha hagut prou. «Hem invertit més del que hem guanyat», manifesta Slesareva. Se’n va aquesta raresa dels museus. L’imponent mamut que rebia els visitants a la recepció, al costat de la venda d’entrades, ha sigut desmuntat per peces i guardat en caixes. Està guardat a Pineda de Mar (Maresme), a l’espera.

Un Indiana Jones rus

Notícies relacionades

Les butxaques de la propietat no estan ni de bon tros plenes i el desmantellament del museu no passa només per empacar i resguardar: s’ha d’aprofitar. Slesareva ha posat a la venda tota mena d’articles per internet, coses que no criden gaire l’atenció, per exemple una màquina de fer neu –indispensable en un museu de l’edat de gel–, i altres que la criden més, com uns ullals de mamut. «Són coses que no necessitem en aquesta nova etapa, o que no té sentit transportar». Serguei, el seu pare, segueix endavant amb la seva existència d’arqueòleg aficionat –una espècie d’Indiana Jones musculós i rus, amb tendència a furgar en el gel– i encara participa en excavacions a Sibèria i altres llocs freds. No sembla fora del seu abast aconseguir més ullals.

La mudança va a bon ritme. Hi ha sales que ja estan buides i en altres encara hi viuen animals arraconats i solitaris, absurds, sense els companys ni el decorat que els dotaven de sentit. Al girar la cantonada hi ha un home de les cavernes amb el seu fill que porta amb dignitat la seva pèrdua, la seva absoluta falta de context. 

Temes:

Museus