La d’ahir va ser una jornada d’altes temperatures. Segurament no tan extremes com les que es viuen habitualment a Mèxic, el seu país. Tot i que Carlos Santana i la seva banda, que ahir arribaven a Calella de Palafrugell, ja es van encarregar de fer cremar l’auditori del festival de Cap Roig.
Va ser una nit de grans celebracions. Se celebraven els 69 anys i tres dies de Carlos Santana, es posava punt final als més de deu anys sense la seva presència en un escenari català i, per descomptat, el festival celebrava una de les seves grans nits d’aquest estiu amb una de les millors guitarres del món, si no la millor. La d’ahir, a Cap Roig, va ser una nit en què, tal com diu el ritual del festival, “quan tot es torna fosc, apareixen les estrelles”.
A aquests auguris s’afegia que era el primer concert que va penjar el cartell d’entrades exhaurides. Tot i això, Santana estava tranquil. A ell aquestes coses ja no li pesen ni el sorprenen després de 40 anys de carrera. És gat vell.
A les set del vespre, els primers fans pujaven ja cap a Cap Roig. La majoria, de la generació dels anys seixanta i setanta. Alguns recordaven el Santana del Woodstock del 1969 i d’altres explicaven les batalles de la seva joventut. Els esperava, d’entrada, gaudir dels temes del seu últim treball, Santana, que va veure la llum l’abril passat. Un àlbum en què, 45 anys després, van tornar a l’estudi d’enregistrament els músics que van donar forma als tres primers i més gloriosos discos del grup, Gregg Rolie, Neal Schon, Mike Carabello i Michael Shrieve. Encara que, entre el repertori, ahir també van sonar grans clàssics de la seva trajectòria, amb què més d’un va viatjar a grans moments del passat.
Per Francesc Fornells, el d’ahir va ser el sisè concert en què gaudia del directe del guitarrista i la seva banda. La primera vegada que el va veure va ser al Palau d’Esports de Barcelona a començaments dels setanta. “La percussió que l’acompanya i el teclat són un no parar”, comentava una parella que l’acompanyava des de Mataró. “Avui toca festa grossa”, afegia la Vicky, la dona d’en Francesc.
I és que el públic d’ahir és dels que assaboreixen cada instant d’aquesta experiència. Per a alguns, fins i tot, el concert d’ahir suposa part de les vacances, com és el cas de Jordi Valls. “Vaig venir a Rod Stewart, avui toca Carlos Santana i vindré a Status Quo”.
Santana està de gira europea amb la seva actual banda. Ahir va passar per Calella de Palafrugell amb la seva esposa, Cindy Blackman, a la bateria, que va estar tocant molts anys amb Lenny Kravitz; Benny Rietveld, que va tocar el baix amb Miles Davis, i que està amb Santana des del 1991, i Andy Vargas, que ha cantat als seus darrers discos. A més de Karl Perazzo, als timbals; Tommy Anthony, acompanyant amb la guitarra; Dave Mathews, als teclats; Ray Greene, com a vocalista, i Paoli Mejias amb les congues.
El concert el va obrir amb el potent ritme de les guitarres de Soul , un dels seus grans clàssics, amb què ja posava en solfa la platea. Començava una llarga nit de hits, de molt rock i amb un Santana desbocat a la guitarra. Va continuar amb Love, de l’àlbum Santana. D’aquesta treball va sonar també Freedom. La resta de la nit va ser per a temes d’altres àlbums, molt coneguts per al públic. Entre ells, i el que més sospirs de complicitat va aixecar, hi havia Maria, al qual va seguir Samba . Una altra cançó amb què es va guanyar un auditori ja entregat.
Un dels grans moments de la nit es va viure amb Corazón espinado, a l’equador del concert. Després d’aquesta cançó cabdal, la nit va continuar amb grans temes i amb el seu estil inconfusible, que va ser, com sempre, una fusió de rock, blues, jazz i balada llatina.
La nit, en principi, es tancava al ritme del mambo Oye como va. Però com és habitual la gent en demanava més. I en va tenir més. Els bisos van arribar amb Smooth, que es feia imprescindible, i van continuar amb Toussaint l’overture, per acabar amb Love. Tota una declaració de vida per tancar la nit.
En resum, la mística de Santana va omplir la gala d’ahir a Cap Roig en un concert únic i irrepetible. Una gran festa de la música que va sonar de meravella i en què guitarres, percussió i teclat van ballar al so de Santana. El virtuosisme dels seus dits, amb què estima les seves guitarres, va fer que fos una de les nits antològiques. De les que s’emmarquen en la història del festival i de les que quedaran gravades en la memòria dels que ahir van poder gaudir-ne en directe. Santana va brillar com una de les grans estrelles, però ahir no ho va fer sol. No seria just si no afegíssim els membres de la seva banda i les 2.100 estrelles que ahir van omplir l’auditori.