Els dijous, economia
Una gàbia de sadomasoquistes
Mantenir una austeritat que s'ha mostrat tan ineficaç només fomenta l'auge dels populismes
fcasals34759758 opinion de leonard beard para jueves 20160721160720192007
Imaginin una situació en què un familiar és portat d'urgència al quiròfan per corregir un fort desequilibri orgànic. Després d'unes quantes hores d'impacient espera, el cirurgià surt per informar els familiars que l'operació ha anat bé..., però que el pacient s'ha mort. La culpa, segons el metge, era del pacient, incapaç de resistir els rigors quirúrgics. Probablement, després d'uns moments de desconcert interrogant-se sobre la salut mental del metge, l'haurien tirat per la finestra o portat al jutjat de guàrdia.
Per sort, això no passa amb els metges. Però sí que passsa amb freqüència amb els responsables de la política econòmica. Un cas singular d'aquesta conducta és la política d'austeritat macroeconòmica imposada per les autoritats europees. Ara, com saben, estan pensant a multar Espanya i Portugal per l'incompliment de la regla del dèficit públic i els exigiran una nova retallada de despesa social. És un despropòsit polític que no té el menor suport ni en el coneixement econòmic existent ni tampoc en la realitat dels fets. Però les seves conseqüències econòmiques, socials i polítiques són considerables. Una d'elles, alimentar el populisme polític i els intents de 'brexits' de tota mena per escapar a aquests efectes.
És evident que la política de retallades de despesa social (sanitat, educació i prestacions socials) i augment d'impostos a les famílies que la Comissió Europea va imposar als països que el 2010 presentaven un elevat dèficit ha fracassat, tant en l'objectiu de retallada del dèficit com en la tornada al creixement. Els asseguro que la idea d''austeritat expansiva' era un misteri més gran que el de la santíssima trinitat. Era una creença, no una idea basada en la raó. Només la fe podia sostenir aquesta entelèquia.
Era previsible que aquest intent de reduir de forma ràpida i dràstica el dèficit públic a través de les retallades de despesa social i l'augment d'impostos empitjoraria les condicions de vida dels més febles i bloquejaria en general el creixement de l'economia.
No fa falta estudiar un grau en Economia per saber que quan el sector privat es troba feble perquè el consum de les famílies i la inversió empresarial s'han desplomat per l'efecte de la crisi, la solució no pot passar per reduir la potència de l'altre gran motor de l'economia. És a dir, retallar la despesa pública de caràcter social i la inversió pública. Per tant, el desastre estava assegurat.
I això és el que ha passat. Grècia, Portugal i Itàlia no han tornat al creixement i, no obstant, segueixen enfangades en el dèficit i el deute. La sorpresa ha sigut Espanya. En els dos últims anys ha sigut l'economia europea que més està creixent. ¿Saben per què? En part, perquè el govern de Mariano Rajoy no ha complert amb l'objectiu del dèficit marcat per les autoritats europees.
ELs asseguro que tots els economistes dedicats a aquesta qüestió assenyalen el fracàs de l'austeritat i la insensatesa de multar Espanya i Portugal i obligar-les a practicar noves retallades. Però les autoritats europees, immunes a la raó i a l'evidència, pretenen multar-los i exigir-los més retallades de despesa social.
¿Per què les autoritats polítiques i econòmiques europees segueixen entossudides en l'error de l'austeritat? És un misteri inexplicable des del terreny de l'economia. Una hipòtesi no descartable és que alguns àmbits de la política econòmica europea s'han convertit en una gàbia de sadomasoquistes que no han de respondre per les conseqüències de les seves accions. L'incompliment de la regla del dèficit ha sigut constant i generalitzat a la UE, cosa que en si mateix ja posa en qüestió aquesta mateixa regla. Però la Comissió Europea és feble amb els forts (mai s'ha atrevit a multar, per exemple, Alemanya o França) i forta amb els febles.
¿Quins són els arguments que es presenten per multar ara Espanya i Portugal? Per descomptat, no tenen res a veure amb la raó econòmica, com ja he assenyalat. Tenen a veure amb una pseudoreligió econòmica que utilitza termes com 'culpa', 'penitència' i altres de molt similars.
¿I què es pot fer per escapar d'aquesta situació? El primer pas és qüestionar la mateixa credibilitat de les autoritats europees. Com passa amb algunes monedes, la seva autoritat intel·lectual està sobrevalorada. El segon pas és exigir responsabilitats de caràcter polític. Si no ho fem, l'austeritat seguirà sent una fàbrica de populismes que alimentaran els intents de sortida dels efectes d'aquesta gàbia de sadomasoquistes.
