La militància del PDC secunda la renovació de Pascal i Conesa

El ‘principi de Pascal’, de nom Blaise, és una llei física enunciada al segle XVII en què s'afirma que la pressió exercida sobre un fluid contingut en un recipient es transmet amb igual intensitat en totes les direccions i tots els punts. Aplicada a la política, el principi de Pascal, de nom Marta, afirma que la pressió renovadora sobre el magma d'un partit nou contingut en un altre de vell es transmet amb igual intensitat i en tots els punts.    

I és que la renovació s'ha obert pas en el flamant PDC. El que havia de ser, fa uns mesos, un canvi de marca en què Artur Mas ho tingués tot lligat i ben lligat, s'ha convertit en una cosa molt més complexa. El motí del congrés del 8 de juliol, al Fòrum, va donar el tret de sortida a una sèrie de moviments que, successivament, van engegar en orris els plans de la direcció de CDC sobre el nom del partit, l'elecció del secretari general i, aquest dissabte, ha cauteritzat l'intent de càstig a la díscola Mercè Conesa. No hi ha rastre de la marca ‘Convergència’ al nom; no hi ha Jordi Turull al comandament i l'alcaldessa de Sant Cugat ha doblegat Santi Vila. S'obre l'etapa de Marta Pascal.

SUPORT ACLAPARADOR

No hi havia dubtes sobre si l'exportaveu de CDC venceria o no. La llista d'Ignasi Planas, que ajuntava els membres de Reagrupament (el partit nascut de l'escissió d'ERC i en l'òrbita de CDC des de fa uns mesos). Però s'havia d'esperar el percentatge de vot obtingut. Pascal va forçar la retirada de l'elegit per la direcció, Turull. El gairebé 88% aconseguit, i que tots i cadascun dels 12 components de la candidatura han sigut recolzats per més del 70% de sufragis, no deixa cap dubte. La ja coordinadora general afirma que recollia “el sentiment d'il·lusió” de la militància i ha anunciat que es fixava com a objectiu “transcendir les famílies” del partit, les que en aquestes setmanes han estat conspirant en pro de cotes de poder i “a deixar la vella tàctica política”. Això sí, en la primera ocasió directament va obviar l'última mostra de vella tàctica política, l'episodi de la votació de la Mesa del Congrés: “No hi va haver pacte amb el PP. EL PDC va votar el seu candidat, en la primera volta, i es va abstenir en la segona”. 48 hores abans, un dels membres de la seva candidatura, Marc Castells, enfadat amb Francesc Homs, va demanar “no tractar la gent com idiotes”.

Pero la prova del nou de la renovació era el duel Conesa-Santi Vila. Acusada Conesa d'haver encès els ànims en el congrés contra els dos noms descartats, la direcció va impedir que formés part de la llista de Marta Pascal. La també presidenta de la Diputació es va regirar i va anunciar la candidatura a presidir el Consell Nacional. Un càrrec de poca consistència, però que llavors va prendre un simbolisme especial. Sobretot quan la direcció va inquirir el conseller Santi Vila que es presentés per doblegar Conesa. Santi Vila ha rebut el suport explícit del president Carles Puigdemont i fins i tot, en un acte que caldria veure si ha jugat a favor o en contra, el de Francesc Homs, precisament en el dia que li plovien crítiques per la famosa votació del Congrés. Conesa ha vençut per 49,44% el 42,04% de santi Vila i un 8,52% de Joan Vila.

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

Segons els estatuts seria preceptiu una segona volta ja que Conesa no ha arribat a aquest 50% necessari per proclamar-se guanyadora.

Una renovació que s'ha de qualificar de tranquil·la o de plàcida. Hi ha el president del PDC, Artur Mas per testificar-ho, en companyia de la vicepresidenta demòcrata Neus Munté. La seva llista (l'única) va obtenir el 95% de suport entre els 5.000 militants que van votar (67% del cens d'inici de les primàries). “La renovació no és un ‘postureig’, va de debò”, ha dit Mas, que també ha donat la clau de com llegir futurs episodis del PDC. La seva, ha apuntat, “no serà ni una presidència executiva ni merament decorativa”. En funció de com es decanti l'agulla de la balança sobre un o un altre camp es podrà parlar de la pervivència del ‘principi de Pascal’ o, per contra del de conservació de la matèria de Lavoisier, Antoine, que indica que res es crea o es destrueix. Simplement es transforma.