Markus Schiller: "Un atac nord-coreà als EUA amb míssils de llarg abast és ciència-ficció"

El suposat assaig amb una bomba d’hidrogen el gener i la recent posada en òrbita d’un satèl·lit nord-coreà ha tornat a incitar la por global. A Corea del Nord i als Estats Units, encara que per diferents raons, els interessa exagerar l’amenaça. Els experts independents acostumen a ser molt més escèptics. Markus Schiller és un enginyer aeroespacial alemany i prestigiós estudiós del programa nord-coreà, que ha qualificat de «bluf».

–¿L’assaig amb una bomba termonuclear va ser un avenç important?

–Encara no existeix ni un sol indici, i encara menys una prova, que Corea del Nord domini la tecnologia de la bomba d’hidrogen. El rastre sísmic va tenir la mateixa mida que la de l’anterior assaig, amb una força massa baixa per a qualsevol bomba d’hidrogen. Només tenim les declaracions nord-coreanes reclamant que la domina, i la llista de les seves reclamacions mai provades ja és massa llarga.

–¿L’èxit de la posada en òrbita del satèl·lit va mostrar que domina la tècnica?

–Aquest èxit no significa gaire, fins i tot encara que fos el segon. És un èxit impressionant, però no indica que el pròxim també funcioni. Parlem de viatges espacials, els coets tendeixen a explotar.

–Per llançar un míssil nuclear de llarga distància, Pyongyang haurà de dominar processos tan indispensables com complexos.

–Fabricar un vehicle que protegeixi una arma nuclear de les forces de reentrada des de l’òrbita és extremadament difícil, i miniaturitzar un cap nuclear que aguanti el llançament i la reentrada és encara més difícil. Encara no hem vist ni un indici de Corea del Nord que vagi en aquesta direcció. Una altra vegada, només tenim les reclamacions nord-coreanes, sense indicis ni proves. En podria aprendre després de posar-s’hi a treballar. I llavors dependrà de quant d’esforç hi dediqui. Països industrialitzats els queden molts anys o fins i tot dècades de treball per tenir èxit, i  no serà diferent per a un país pobre.

–¿La percepció global de l’amenaça nord-coreana és exagerada?

–Sí. A Corea del Nord li agradaria tenir tot el que diu tenir, però jo no hi veig cap progrés apreciable. El seu ritme és extremadament lent, com podries esperar d’un país aïllat de la resta del món, que pateix les sancions internacionals, que no té mà d’obra especialitzada, amb una política de tolerància zero davant el fracàs, sense un rerefons econòmic potent ni una indústria d’alta tecnologia apreciable. Corea del Nord és perillosa, però ja ho és en la forma actual.

    La pitjor amenaça és que una escaramussa local derivi en una guerra regional. Un atac nuclear nord-coreà amb míssils de llarg abast dirigit als Estats Units encara és ciència-ficció i encara ho seguirà sent durant molt de temps. Però això no la fa menys perillosa, sinó al contrari: mentre se sentin vulnerables, intentaran semblar ferotges i fins i tot actuaran de manera irracional per impedir qualsevol potencial amenaça contra ells.

Notícies relacionades

Corea del Nord torna a desafiar el món amb un míssil de llarg abast

La imminent posada en òrbita d'un satèl·lit nord-coreà alarma la comunitat internacional

–¿Per què hi ha aquesta percepció exagerada?

–És el simple resultat de gent sense cap coneixement intentant treure conclusions profundes. Tenim periodistes, politòlegs i potser a un grapat de físics que estan interpretant el programa de míssils nord-coreà. Jo prefereixo pensar que és simple ignorància el que condueix a aquestes males interpretacions habituals.