Meritxell Batet, la negociadora catalana de Pedro Sánchez
El líder socialista confia en la capacitat de buscar consensos d'aquesta barcelonina
Pedro Sánchez ha posat les seves esperances d'arribar a la Moncloa en un equip de negociadors integrat per Antonio Hernando, Jordi Sevilla, Rodolfo Ares, José Enrique Serrano, María Luis Carcedo i Meritxell Batet. Aquesta última, una barcelonina a qui els que la coneixen exalcen pel seu "catalanisme ponderat i racionalitat espanyola", intentarà explotar la seva capacitat per teixir complicitats i aconseguir formar Govern.
"Pencaire" és un dels adjectius que més repeteixen tots els consultats per a aquest reportatge sobre la Meritxell. Alguns recorden com aquella
Es va treure la carrera de dret estudiant de dia i posant copes de nit a les discoteques Bikini i Nick Havanna
noia de família humil es va pagar la carrera de dret. "Estudiava de dia i posava copes de nit, treballant al Nick Havanna i a Bikini". Després de llicenciar-se el 1995 va seguir a la universitat, primer com a professora de Dret Administratiu i posteriorment com a professora associada de Dret Constitucional de la Pompeu Fabra. Una de les seves companyes recorda "les llargues converses a l'edifici de la Pompeu a l'estació de França, assegudes a terra, una al costat de l'altra, compartint les il·lusions, els petits desenganys i discutint com canviar el món. Ja en aquella època tenia fortes posicions polítiques. Era molt idealista però tendia a racionalitzar-ho". Els que la van conèixer en aquella època no es van sorprendre quan va deixar la carrera universitària per fer els seus primers passos en el món de la política. "No em va estranyar perquè sens dubte tenia un perfil amb molt més interès per la política que per l'exercici del dret". El 1996 el director de la seva tesi, Josep Mir, li va comentar que el llavors primer secretari del PSC, Narcís Serra, estava buscant algú independent a la primera secretaria del PSC i allà va fer els seus primers passos al partit del seu admirat Felipe González. Després de passar per la Fundació Carles Pi i Sunyer, el 2004 José Montilla la va animar a saltar al Congrés com a diputada l'any de la victòria de José Luis Rodríguez Zapatero.
"És intel·ligent, aprèn ràpid i se sap situar", destaca una de les primeres persones que la va tractar a la Cambra baixa. Tot i que ja fa més
A Madrid alaben el seu "catalanisme ponderat i la seva racionalitat espanyola"
d'una dècada que està en política, la majoria posa en valor que no és de les que s'aferren a la butaca o al cotxe oficial. "Té addicció a la política, però no té dependència del càrrec. A diferència d'altres, no és d'aferrar-se, ni de fer valer galons. Amb la mateixa naturalitat, faria classes o faria dictàmens jurídics". A les Corts, entre moltes altres coses, va trobar a la bancada rival qui seria el seu marit, el popular José María Lassalle. L'any següent es van casar mantenint-se fidels als seus ideals polítics: ella es va presentar el 20-D com a número 2 de Sánchez a la llista de Madrid mentre que ell és secretari d'Estat de Cultura. Gelosa del seu vida privada, ha tingut dues filles bessones: l'Adriana i la Valeria.
Amant de la dansa (una lesió al turmell la va fer abandonar la dansa clàssica i la va encaminar cap al dret), un bon amic destaca "la contradicció entre l'aparença de fragilitat física del seu cos de ballarina amb una vehemència que descol·loca molta gent". Sota la seva arrissada melena hi ha "una dona llesta que sap triar amb qui envoltar-se". En les primàries del PSOE aquesta catalana de mirada expressiva va triar ser parella de ball d'Eduardo Madina. "Era la primera vegada que vaig veure que es volia posicionar", comenta un dels entrevistats, que recorda que la Meritxell sempre s'havia mantingut fins llavors en segon pla, al cor de ball. "Abans tenia un perfil baix. Ara és més visible i, per tant, més atacable". Després de la seva victòria, Sánchez la va incorporar al seu equip i ara confia que la seva "capacitat de treball", de "buscar consensos" i d'aplicar "el sentit comú" serveixin per evitar altres eleccions. "Conjuga la radicalitat de les seves conviccions amb el pragmatisme que imposa la realitat. Té una capacitat d'anàlisi, de comprendre les coses i explicar-les bé que és fonamental en política", assenyala un dels seus grans admiradors, que vaticina "una enorme projecció i gran futur" a una dona "brillant" a qui ja es col·loca a les quinieles per a un hipotètic govern socialista.
