Records de Terrassa

Avui una senyora gran que no ha volgut que aparegui el seu nom m’ha explicat com feia els bunyols de bacallà de quaresma a Terrassa. Diu que primer anava a comprar unes penques de bacallà a una botiga de vianda cuita que hi havia al carrer Topete i que era regentada per la família Amenós i que creu que es deia “la pesca salada“.
El bacallà diu que el deixava tot un dia en un recipient amb aigua per tal que perdés la sal i que si era molt gruixut a vegades el tenia que tenir en remull fins a tres dies, canviant l’agua cada dia. Un truc que m’ha dit que tenia és que el bacallà s’ha de deixar en remull amb la pell a la part de sobre ja que si no ho fem així costa molt d’eliminar l’excés de sal. Un altre truc és posar pa sec a l’aigua que cobreix el bacallà ja que aquest absorbirà la sal.
Llavors diu que agafava aquest bacallà ja dessalat i remullat i el posava en un pot cobert amb aigua que ja estigués bullint. Només el tenia en el pot durant un minut i llavors el treia per deixar-lo refredar i poder retirar-li fàcilment la pell.
A part bullia un parell de patates (ella m’ha explicat que no tothom hi posa patata però que a ella li agradaven així) que les barrejava amb el bacallà esmicolat i hi afegia all i julivert molt picats tot afegint-hi farina fins que no n’admetia més. En aquest moment hi afegia els ous batuts amb una mica de sal i un got de llet, per tal de barrejar-ho tot i poder fer les boletes dels bunyols, però evitant que quedessin massa rodones ja que diu que són més bonics si queden boteruts.
Llavors els fregia en una paella amb molt d’oli i de manera que no s’enganxessin entre ells. Posteriorment els retirava i els posava damunt d’un paper per eliminar l’excés d’oli i ja estaven llestos per menjar.
Nota: Suposo que de receptes per fer bunyols n’hi deu haver moltes i si algú ens vol fer arribar la seva serà molt benvinguda.